Fins avui, peró, no ha estat un element de reflexió gaire present en les teoritzacions del fet catalá. I Catalunya també ha estat históricament una periféria. Ho és encara Coincidint amb la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus, la Universitat Catalana d'Estiu organitzá un curs sobre la história de la frontera catalana que, des d'una perspectiva universitária, no fos exclusivament per a especialistes.

Els textos que conformen el volum Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus són una reflexió sobre l'evolució de la frontera a Catalunya, tant en l'ámbit polític i militar com en el social i el cultural, i ho fan movent-se entre dos plans: la frontera catalana estricta i la corresponent al marc més ampli dels Països Catalans.

El resultat ha estat una síntesi renovada, un estat de la qüestió amb les darreres aportacions científiques sobre alguns dels aspectes considerats fonamentals de la história de la nostra frontera.

Aquest llibre ens proposa una passejada subjectiva per una història, el protagonista veritable de la qual és l'experiència viscuda, pivotant entre la brutalitat de determinades circumstàncies i la màgia subtil del somieg. Realista i cru, també és pòètic i delicat, i ens ofereix una crònica espurnejant del pas de dues dècades singulars dels segle passat.

Personal i amè, aquest llibre s?ha basat en les millors entrevistes d'aquells anys, converses que, tot i haver tingut lloc en moments molt diferents, comparteixen el fet de ser retrats ràpids, de traç enèrgic, entre la punta seca i la imatge de fotomaton, de moments cabdals dels entrevistats.

El lector hi trobarà Lauren Bacall, Leslie Caron, Cyd Charisse, Joan Collins, Lola Flores, Glenn Ford, Richard Gere, Rock Hudson, Mick Jagger, Elton John, Silvia Kristel, Robert Mitchum, Anthony Perkins, Maria Schneider, Joan Manuel Serrat, Alberto Sordi, Martin Sheen, Sharon Stone, Frank Zappa i un llarguíssim etcètera.

Ja sigui projectant futurs distòpics o bastint relats ara propers a la comèdia negra i a la literatura de l’absurd, ara plens de melangia i lirisme, l’autor fixa la seva mirada irreverent en el passat, el present i el futur d’una societat plena de contradiccions i sovint mancada d’esperit crític.

Hi conviuen, entre d’altres, un taxista ateu que vol fer-se musulmà per salvar la pell; una classe mitjana progressista que ha posat de moda l’ocupació d’habitatges no per necessitat, sinó per esnobisme; un cardenal que creu en Déu només en horari laboral, i, fins i tot, un dictador moribund que celebra els cent anys de vida.

Movent-se amb perícia entre la sàtira i l’intimisme poètic, Carta d’una desassossegada ens ofereix un mirall on mirar-nos amb sentit de l’humor i honestedat.

Sidonie, la canción que cantaba Brigitte Bardot en la película de Louis Malle Vie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el hijo de un músico estadounidense de jazz de paso por Barcelona y una prostituta del barrio barcelonés de Sants, que con los años se ha convertido en un fotógrafo de fama internacional.

El escandaloso secreto que encierra el trabajo clandestino de su mentor, Gérard Lambert, fotógrafo de bodas y comuniones en el barrio, durante los años más grises del franquismo, lo obsesiona hasta el punto de organizarle una exposición en el transcurso del Fórum de las Culturas de 2004.

Pero, ni siquiera la modernísima Barcelona postolímpica estará preparada para el desconocido e insospechado barrio de Sants que esconden las fotografías.

Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis Malle Vie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf de bodes i comunions al barri, durant els anys més grisos del franquisme, l'obsessionen fins al punt de dedicar-li una exposició en el decurs del Fòrum de les Cultures del 2004. Però fins i tot la moderníssima Barcelona postolímpica mostrarà no estar preparada per al desconegut i insospitat Sants que mostren les fotografies.