Aquesta reedició de Resum de literatura grega (publicat originàriament el 1927, i que veu la llum gairebé un segle després de la seva primera estampació) recull fidelment el text publicat per Carles Riba acompanyat d'una antologia de textos en traducció catalana, a cura d'Eusebi Ayensa , que il·lustren la presentació que fa Riba dels principals autors de la literatura grega, des de Homer fins a Museu, i que recull, alhora, algunes de les principals aportacions de les lletres gregues a la cultura occidental.

labutxaca publica els poemes més destacats de Carles Riba en el 125è aniversari del naixement del poeta.

De tota la producció lírica de Carles Riba en destaquen dos llibres: Elegies de Bierville (1943), un conjunt de dotze poemes en dístics elegíacs que ressegueixen la trajectòria espiritual del poeta a l’exili, i Salvatge cor (1952), una sèrie de vint-i-sis sonets sobre l’experiència de l’amor.

Labutxaca reuneix en aquesta edició aquest dos llibres a més d’un seguit de deu poemes que va escriure en la darrera etapa vital.

En aquest llibre s'expliquen les estranyes aventures de sis nois que tenien el mateix nom, però diferents defectes.

Cada un d'ells, en el seu propi vici o desviació, era exemple extrem i lamentable: potser a causa d'això els arriba amb inusitada rapidesa la dura lliçó que els havia de dirigir la vida.

Encara s'encaminen cap a una conseqüència moralitzant, aquestes narracions no pequen més de sentenciosa aridesa: són mogudes i humanes i les enriqueix un deliciós humorisme.

En Las elegías se funden, potenciadas por la soledad y la falta de historia del paisaje de Bierville, tres realidades muy diferentes que se convierten casi míticas: el yo del poeta, el de su pueblo y una Grecia que es patria común, a la que el poeta se gira ahora que se encuentra sin la patria que le es propia. Se trata, de hecho, de una aventura espiritual, representada a través de un viaje al pasado que el recuerdo potencia, con una imagen preferente, el mar, y que se cierra en la elegía penúltima de la recopilación, que ha sido considerada una especie de canto espiritual, con el reencuentro de la propia identidad y de la divinidad personal de Dios y también de la colectividad. Esta dimensión religiosa que hasta entonces no tenía la poesía de Riba penetró profundamente en todo su pensamiento,

Per primera vegada, tots els llibres de poesia que va publicar Carles Riba (incloent-n’hi dos que van quedar inèdits, un de joventut i l’inacabat dels últims anys), acompanyats per tots els comentaris que va deixar fets en lectures, cartes o assaigs de cadascun dels poemes.