Recuerdo que, de niña, antes de acostarme, me sentaba en las rodillas del abuelo Laertes y él dejaba que acariciara su barba blanca y recorriera con los dedos las arrugas y las cicatrices que adornaban su rostro solemne.
Después el abuelo decía para sí: ―Ha sido el miedo.
El miedo al persa, el horror a perder la libertad, lo que ha hecho que Esparta se convierta en lo que es ahora. Es el miedo la causa de que ya no haya tiempo para la música o la poesía».
Esparta, 432 a.C. Aretes, anciana lacedemonia, se dispone a recordar los acontecimientos que han marcado su vida. Será su voz, serena y apasionada, la que describa la azarosa historia de su familia ―que contra su voluntad se verá envuelta en las intrigas de la época― y, a través de ella, la forma de pensar y vivir de los espartanos, sus leyes y sus costumbres, y revele los problemas internos y las traiciones en la ciudad, la creciente enemistad con Atenas y la destrucción del terremoto que asoló Esparta.
Será ella quien detalle los hechos que marcaron el futuro de su pueblo: la mítica batalla de las Termópilas y la posterior y definitiva batalla de Platea, en la que los persas fueron finalmente expulsados de Grecia.
LEER MÁSTodo ello en un relato introspectivo, tierno y crítico a la vez, en el que se descubre una historia de amor y valor, de honor y pérdida. Una historia de los hombres más valerosos que hayan pisado la Tierra, inmortalizada por la memoria de una mujer.
COLAPSARQuan l'afecte d'una mare ho pot tot.
Leicester, hivern del 1862. La Mary Jane Potter ton cau sota les potes d’un elefant durant la cavalcada del Circ Wombwell. L’incident li provoca un mal pressentiment: el fi ll que creix a les seves entranyes quedarà marcat per tota la vida.
El petit Joseph neix, i mentre una estranya malaltia el comença a deformar sense pietat, la seva mare el bressola i l’embolcalla amb l’antídot més fort que hi ha contra la crueltat humana: l’amor.
Així va començar a forjar-se la increïble llegenda d’un home sensacional, Joseph Carey Merrick, un cavaller d’una intel·ligència superior, educat i sensible, que va revolucionar la societat anglesa del segle XIX amb una lliçó de coratge, bondat i humanitat.
«Fill ―va mormolar la Mary Jane―, en aquesta vida et trobaràs tota mena de gent. N’hi haurà que sentiran pena per tu, a molts els pots arribar a fer fàstic. D’altres fugiran i alguns, pocs, t’estimaran.
LEER MÁSLa gent a vegades riu; sovint plora; amb freqüència pateix; per desgràcia enveja; si pateix implora; quan no sap què fer resa; sovint renega; poc sovint perdona, i a voltes és cruel.
A tots, sents? Es portin com es portin i facin el que facin vull que els tractis com si fossin jo mateixa. Mai deixis que la rancúnia faci un niu dins el teu cor».
COLAPSAR