Per una vegada que la Lívia aconsegueix convèncer en Salvo que es faci fer un vestit a mida, resulta que tot s’ha d’aturar perquè la víctima de l’homicidi que ha d’investigar és ni més ni menys que la modista.

Quina mala sort! Com si a comissaria no tinguessin prou feina, amb els refugiats que arriben en pasteres. Per al comissari, tot plegat esdevé un malson: si els desembarcaments d’africans són qualsevol cosa menys plàcids, escatir els motius de l’assassinat a la sastreria encara es revela més envitricollat.

Sort que el destí sempre troba maneres d’ajudar-los. Al final, per lligar tots els caps en Montalbano se n’haurà d’anar ben lluny de casa.

En aquest nou cas el comissari Montalbano s’enfronta als jocs d’intercanvi, i no per casualitat, de persones i coses.

Una noia ha estat agredida en un carrer solitari. L’han drogada amb cloroform, l’han retinguda i despres l’han deixada anar sense que hagi patit cap lesió. Dies mes tard, la neboda de l’Enzo, el propietari de la trattoria de Vigàta preferida del comissari, pateix la mateixa agressió.

Un tercer segrest, aquest cop cruel pero no fatal, te lloc poc despres. El comissari investiga i a poc a poc, gràcies als patrons i les pautes, descobreix el sentit de tot plegat.