Àgata, una jove rescatada del mar quan era nena, ha crescut en un petit poble de la costa, rebutjada constantment per tots a causa dels seus desconeguts orígens. Una animalota, una pària, una forastera.

Però Àgata troba la pau en allò que justament li va robar la família en aquell refugi, el mar. Amb la innocència d'algú que només pensa a l'horitzó, la pesca i la seva germana Mariona, l'arribada al poble de Pere Màrtir farà que Àgata es vegi involucrada en un complex triangle amorós que, malgrat néixer com un engany, la portarà a viure un amor romàntic, extrem, purament instintiu i boig, que desencadenarà tràgiques conseqüències.

La Maggie viu en una illa i regenta una casa d'hostes...

La Maggie té un hort i gairebé sempre va descalça...

La Maggie no vol recordar per què és allà; fa massa mal...

La Maggie ha renunciat a l'amor i és complicat explicar-ne els motius...

fins que coneix l'Alejandro...

i la calma dóna pas a una tempesta de sensacions...

i a la possibilitat que tal vegada sí que es pot començar un altre cop.

Després d'haver triomfat amb les seves «Saga Valeria», «Saga Silvia», la trilogia «Mi elección» i la bilogia «Horizonte Martina», Elísabet Benavent, també coneguda pels seus fans com @BetaCoqueta, torna a la càrrega amb una història d'amor diferent que reflexiona sobre com tot allò viscut en el passat condiciona molts cops el futur.

Una novel·la que ha anat escrivint al llarg dels anys i que aglutina tots els elements que la caracteritzen: frescor, innocència, proximitat, enginy, simpatia i molt d'amor.

Harry Potter és orfe i viu en unes condicions infrahumanes a casa d'uns tiets despietats fins al dia que descobreix els seus dots de bruixot i és convidat a estudiar a una escola de màgia i bruixeria.

Allà, a més d'aprendre l'ofici, haurà de combatre Voldemort, que encarna les forces del mal, i defensar la joia de l'escola, una pedra filosofal que, segons sembla, n'hi ha més d'un que vol trobar.

Harry Potter i la pedra filosofal és una de les grans sorpreses de la literatura anglesa dels últims anys, i ha estat espectacularment acollida arreu del món.

«Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d’un temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d’una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m’ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida».

Toni Cruanyes s’allunya de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum , un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.

La història comença el 1911, el dia de la coronació del rei Jordi V a l'abadia de Westminster. El destí dels Williams, una família minera de Gal·les, està unit per l'amor i l'enemistat al dels Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de les mines.

Lady Maud Fitzherbert s'enamorarà de Walter von Ulrich, un jove espia a l'ambaixada alemanya a Londres. Les seves vides s'entrellaçaran amb la d'un assessor progressista del president dels Estats Units, Woodrow Wilson, i les de dos germans russos als quals la guerra i la revolució han arrabassat el somni de buscar fortuna a Amèrica.

Des de Washington fins a Sant Petesburg, des de la immundícia i els perills de les mines de carbó fins als luxosos canelobres dels palaus aristocràtics, passant pels passadissos de la Casa Blanca i el Parlament de Westminster, Ken Follet ens ofereix, en la seva novel·la més ambiciosa, l'acurat retrat d'una època i de les passions que van sacsejar la vida dels seus personatges.

Nosaltres, després és una novel·la sobre el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta.

Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que coneixem quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.

Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que atraparà els seus lectors fidels.

Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l'amor. I l'amistat, que n'és una de les seves principals formes.

Per això tria seure al costat d’un noi, Gabriele, a qui anomenen Zero, la nul·litat, amb el desig que tots la ignorin com fan amb ell.

Però Zero és més interessant del que Alessandra podia intuir; és un jove hàbil amb el dibuix, apassionat i atent. Sense adonar-se’n, un sentiment indefinible va prenent forma entre les parets de l’aula i el soroll de la mar a l’hivern, fonaments d’una història simple i complicada alhora.

I és que Alessandra, amb la ment clara i nítida quan recorda la seva mare, se sent confusa quan mira de conèixer els seus propis límits.

Precisament és la veu de la jove −aspra quan relata el present, però dolcíssima quan evoca el passat− la que ens acosta una història d’amor tan maldestra i incerta com tendra i suggeridora.

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí.

A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.

El noi no arriba mai a la seva cita amb l'Helena. La policia obre una investigació, però l'Helena juntament amb el germà d'en Marc i la Dèlia -una aprenent de novel·lista- no poden estar-se de braços plegats. Amb valentia i resolució acabaran a primera línia de foc d'una térbola intriga.

Durant un dels concerts la Clara es perd i viu una sèrie d’experiències que la posen cara a cara amb els seus desitjos. Mentrestant, l’Àlex i els seus amics la busquen entre els milers d’assistents, cosa que els transporta al seu últim festival, vuit anys enrere, quan encara no tenien obligacions familiars ni professio­nals, i a tot el que va passar i que no havien estat capaços d’afrontar fins ara.